Feia més de 10 anys que la ciutat de Barcelona esperava el retorn de la pianista francesa Hélène Grimaud, i es notava l'emoció en l'ambient i en l'ovació que va rebre l'artista en trepitjar l'escenari.
Un concert memorable ja des de la primera obra, la Sonata per a piano núm. 30 de Ludwig van Beethoven. Per seguir amb el compositor per excel·lència de l'artista, Johannes Brahms. Els Tres Intermezzi van marcar el final d'una primera part enèrgica gràcies al seu caràcter apassionat.
Després d'una breu pausa, Fantasies op. 116 també del mestre alemany van destacar per la seva naturalesa introspectiva, un intens lirisme i la constant alternança de moments agitats i breus instants de calma.
Gairebé sense transició entre una obra i l'altra, tot i que amb alguns aplaudiments entre mig, la transcripció per a piano que va fer el compositor italià Ferruccio Busoni de la Xacona de la Partita núm. 2 BWV.1004 per a violí de Johann Sebastian Bach va tancar el recital. Una peça complexa i exuberant reconeguda per aquells que s'atreveixen a interpretar-la.
Hélène Grimaud va tornar a demostrar el seu virtuosisme i va convertir en memorable l'últim concert de la temporada 23/24 regalant-nos tres bisos: Études- Tableaux 2 i 3 de Rakhmàninov i Batagelle III de Silvestrov.