L’Orchestre des Champs-Élysées, sota la direcció de Philippe Herreweghe, van fer una exhibició d'experiència i complicitat
Gràcies per acompanyar-nos altra vegada al Palau de la Música Catalana on, ahir, vam celebrar el penúltim concert de la temporada 22/23 de BCN Clàssics. En aquesta ocasió, l'Orchestre des Champs-Élysées ens va ensenyar perquè és una de les més destacades del panorama europeu i, sota la batuta d'un dels seus fundadors, Philippe Herreweghe, van exhibir la seva unió i complicitat i no van deixar indiferent.
El concert va començar amb la última simfonia que va compondre Wolfgang Amadeus Mozart, la solemne núm. 41, altrament anomenada Júpiter. Quatre moviments que conformen una peça que transmet l'experiència musical del seu compositor i, en aquest cas, també del director.
Després de la pausa, va ser el torn de l'Heroica, la simfonia núm. 3 de Ludwig van Beethoven. Una obra que des del seu Allegro con brio ja enganxa al públic, passant per la Marcia Funebre fins al Scherzo i Finale, demostrant la seva potència i la raó per la qual, en un principi, havia d'homenatjar al general Bonaparte.
Un Palau de la Música que va poder viure una nit de dues grans simfonies de la clàssica plena de moments extraordinaris on el mestre Herreweghe va tornar a demostrar que en la calma pocs el superen.